“Arts escèniques a l’ESO, cultura per afrontar l’emergència emocional”
La Laura Gisela Garcia Cassinelli treballa des de fa molts anys a l’escola, a l’etapa de primària. Els dos últims cursos ha engegat un interessant projecte per treballar les Ciències Socials des de l’àmbit artístic escènic.
La Laura és artista pedagoga, actriu i directora de projectes educatius. Cofundadora de Creativa-educadors i membre de l’associació ArTec 20. Dedicada a facilitar a escoles i instituts, projectes, tallers i experiències que acompanyen el creixement d’infants i joves a través de les arts escèniques i visuals.
En aquest fragment del seu article, ella ens parla de com les Arts Escèniques són un recurs molt poderós al servei de l’educació.
“M’agrada poder parlar de les Arts Escèniques als instituts com l’espai de contenció i transformació de l’actual emergència emocional. M’encanta explicar que el buit artístic que hi havia abans als instituts comença a modificar-se i que hi ha una crida cap a un aprenentatge vivencial on les arts escèniques encaixen molt bé. Una necessitat d’un espai d’experiència que permet jugar amb la fragilitat a la qual pertanyem com a espècie humana, reconèixer-la i treballar amb ella. Una classe sagrada on l’experiència temporal convidi a demorar-nos i a descobrir-nos per a imaginar nous escenaris de vida.
Com potencien les Arts Escèniques el currículum escolar?
Com ja sabem les Arts Escèniques pertanyen al domini del cor i com tal estan molt lligades a les emocions. Poden utilitzar-se per a evocar emocions i per a expressar-les i comunicar-les. Elles determinen on dirigim i centrem l’atenció i ens ajuden a recordar informació i moments de rellevància personal, així com també poden dirigir les interaccions i comportaments socials. Tenint en compte, el fet que les emocions i sentiments dels joves guarden relació amb l’aprenentatge i el cervell, semblen una oportunitat única per la transversalització del currículum escolar.
Al taller d’Arts Escèniques l’experiència dramàtica se sent, s’olora, s’assaboreix, s’escolta, es toca, s’observa. És com si de sobte els joves poguessin ser els protagonistes d’allò que està dins una programació de l’ESO o Batxillerat, fent servir un nou llenguatge que pot travessar totes les disciplines.
En un món plurilingüe, multicultural, on el canvi permanent provoca incertesa i la digitalització immobilitat, on el cos és només una imatge a través d’una pantalla, intangible per a les altres persones; les Arts Escèniques són un espai privilegiat on podem treballar el concepte d’equip i de comunitat. Es presenta la possibilitat de potenciar les individualitats a partir de la generació de nous vincles i en la sinergia de confiar en altres és on s’experimenta que: «on arribes tu també arriba l’altre». De vegades les emocions són difícils de verbalitzar, i el paper de les Arts és fonamental per gestionar la por, la incertesa i vehicular l’actitud de resiliència.
A més a més el treball realitzat en els tallers d’Arts Escèniques sempre es pot incloure en el pla de tutories, ja que facilita la gestió de conflictes i emocions. L’adquisició de diferents llenguatges artístics i habilitats emocionals i socials esdevenen un aprenentatge per a la vida.
L’espai d’Arts Escèniques ens ajuda a acompanyar millor a les persones joves en aquest temps de canvi, no només per la situació causada per la Pandèmia, sinó també pel moment de canvis físics i psíquics que experimenten els i les adolescents. Les Arts Escèniques els brinda un espai de joc. Dins el joc, l’adolescent és protagonista, no només repeteix situacions plaents sinó que també elabora les que li van semblar doloroses o traumàtiques. El/la jove transfereix, de l’interior a l’exterior, les pròpies pors i angoixes, dominant-les mitjançant l’acció escènica.
Com poden entrar les Arts Escèniques dins un institut? La figura de l’artista pedagoga
Quan parlo de la meva tasca em presento com artista pedagoga. La figura de l’artista pedagoga és la d’una persona formada en l’àmbit artístic, d’una banda (Arts Escèniques, Dansa, Música, Arts Plàstiques i Visuals) i en l’àmbit pedagògic, d’una altra banda, dues persones i una imatge única. La plasticitat d’una artista pedagoga permet recollir, acompanyar i vehicular emocions, idees, moviments, possibilitant que pugui aparèixer “allò no dit”. Dins de l’espai de les Arts Escèniques, els jocs poètics permeten les des-identificacions i re-identificacions generant canvis dins dels grups socials i fent l’aprenentatge vivencial i significatiu. Per aprofundir i practicar aquestes eines, a més de la formació específica del personal docent, cal el compromís d’un projecte educatiu de centre i l’acompanyament de l’artista pedagoga. La col·laboració entre professorat i artistes pedagogues és rellevant. Georges Laferrière defineix molt bé la dificultat que comporta la caracterització del perfil d’aquesta doble figura: “Personalment, no crec que un programa de formació que tingui com a base, únicament, les Ciències de l’educació pugui ser vàlid a l’hora de formar artistes especialistes en pedagogia. Igualment no crec que ho sigui un programa especialitzat, únicament, en art. Tan sols ho pot fer un programa d’art que tingui en el currículum una secció pedagògica adaptada a aquest art. Cal no oblidar el punt de vista de l’especialista en pedagogia en relació amb el de l’artista. Aquest pot influir en la seva formació” (1993)”
